english

srpski

español

català

El passat divendres 22 d'abril del 2005, a les 19.30 h, hem presentat en la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues el primer DICCIONARI CATALÀ-SERBI.
 
Introducció

Dins el concepte de promoure l’intercanvi cultural entre els pobles dels Balcans i les cultures ibèriques, l’associació Balkiber, ja fa uns quants anys que està treballant en la tasca d’omplir un buit, per a nosaltres important, en la lexicografia bilingüe del serbi i el català, es a dir, la falta d’un diccionari. El lector té a les mans el resultat final de la primera etapa: el primer i únic diccionari català-serbi. La segona part, el serbi-català, s’està enllestint perquè surti a la llum al més aviat possible. Al mateix temps, volem arribar al públic balcànic amb la publicació d’una edició a Sèrbia i Montenegro. Algun lector es preguntarà: i per què treballar en llengües petites mentre, cada vegada més, tot es fa a través dels idiomes grans? La llengua, com a part més intima d’una cultura requereix un conreu constant literari, i de tota mena, per sobreviure en el mon de la globalització perpètua en què vivim. Creiem que aquest diccionari pot ésser un instrument de treball molt útil per als estudiants serbis i catalanoparlants que s’inicien en l’aprenentatge de l’altra llengua i, també, per a qualsevol persona que necessiti una eina de consulta.
 
Què hi ha dins d’aquest diccionari?
 
Unes 14.000 entrades traduïdes amb unes 20.000 accepcions: locucions i frases fetes, argot, parla infantil, onomatopeies i interjeccions, topònims, termes tècnics, científics i d’altres camps. Les entrades estan ordenades alfabèticament per raons tècniques. Moltes paraules derivades, fàcilment deduïbles, s’hi han exclòs. Encara que sigui un diccionari general bàsic, hem intentat d’oferir un cert nombre de entrades més aviat enciclopèdiques, procurant no carregar massa el text. La fraseologia ens ha ajudat a il·lustrar millor algunes de les accepcions, alhora que ens ha permès de donar els usos figurats i idiomàtics més corrents de certes paraules. Hem optat pel criteri de l’Institut d’Estudis Catalans pel que fa a les formes dialectals i així tractem tot el territori de parla catalana com un conjunt (els dialectalismes no estan marcats). Pel que fa al serbi, hem agafat una posició similar a la de l’Institut, així com l’actitud de Vuk Karadžić}, qui al principi del segle XIX, recollint material lingüístc per tota l’ex-Iugoslàvia, va crear el, aleshores i ara, també, amb molts aspectes, revolucionari DICCIONARI SERBI, normalitzant d’aquesta manera una llengua moderna i dinàmica. Les paraules internacionalitzades d’aparença similar han estat objecte de minuciosa comprovació, perquè fàcilment provoquen confusió, com ara el mot il·lusió, que en serbi (iluzija) no té el significat positiu d’engrescament que té en català, mentre si que manté les accepcions com: error dels sentits, engany degut a una falsa aparença i l’esperança sense fonament real. La selecció i traducció de les entrades s’ha fet estudiant les definicions dels diccionaris catalans (v. bibliografia), comprovant-ne l’ús quotidià a través d’innumerables consultes amb la gent de diferents edats, educació i origen. S’han evitat fonts indirectes, com ara diccionaris bilingües del català, per poder apropar-se el màxim possible a la vida real de la llengua catalana. Esperem que la laboriosa gestació d’aquest projecte pugui contribuir a obrir una mica més les portes de la comunicació entre les nostres cultures. T. M.